01/08
Adonar-se'n que la persona que tens al costat, que vas escollir, no et convé més, és una decepció. Adonar-se'n que, malgrat l'estimes, esteu en un punt mort, en un punt que ja no avanceu. Tenim tres criatures i això, és per a tota la vida. No importen els papers, i sí la nostra conducta. No hi ha exemple. No hi ha respecte. No hi ha educació. No hi ha paciència. No hi han valors familiars. Ni sentit comú. La mare és la dolenta de la història, però a més, a ella li toca recollir tota la merda dels altres. A sobre, que no es queixi, perquè és la seva obligació, no s'espera menys d'ella. Que s'aguanti. Per una llàgrima teva, dona, ... ningú dóna ni un cèntim. La llàgrima d'una dona que ha entregat el seu cor i que es desviu per aquells qui estima, que són els mateixos que no la respecten, ni la valoren, ni l'aprecien. Una dona doncs, que ho fa tot: per exemple fa de taxista, de cuinera, de mainedera, de secretària administrativa, d'amiga, d'educadora, de mestra, de drap ... una ventafocs súper heroi, en ple anonimat, amb criatures i tot, que no sap fer-se respectar. En una història, on el príncep, ja no existeix. I ella protagonitza la seva història tota sola. No pot compartir, ni rebre compassió. Entenc a la dona de casa que és maniaco-depressiva, que és suïcida, que s'infla com una pilota, que reté, que s'alletja, que s'engreixa ... després de tota la feina que fa, hom pensa igualment que ella no fa absolutament res. Perquè ella viu molt bé. Per una llàgrima teva, dona, ni un cèntim. Ni drets, però sí deures. Ni baixes de cap mena, sempre "d'alta". Quan una mare es pot posar malalta? Qui la cuidarà? Si tothom depèn d'ella! Ja pots cridar dona, i reivindicar. L'home, no t'escolta, perquè ha estat criat per algú tan amorós com tu, que li has consentit i tolerat tots els capricis. A sobre, l'home et dirà: -t'ho mereixes dona, per haver-me mal criat-. No li pots negar la raó, dona. Tu, dona, que estàs en la lluita diària, a contra corrent, cansada, i sense consol, ets i seràs la dolenta de la seva història, encara que t'esforcis de valent a educar-los. El preu és molt elevat. Mare... qui vol ser-ho? A porta tancada, és una cosa, però la societat, la venera hipòcritament, la necessita per subsistir... i totes caurem en el parany de creure que és meravellosa... l'experiència de ser mare.
02/08
Sola, ara haig d'anar sola. Deixo enrera a un super heroi que no ho ha fet pas malament, i em topo amb un altre que és una versió d'aquestes modernes, de pitjor qualitat, que dura un no res. Et demano disculpes sinceres. No ets perfecte però m'has estimat, ho sé. I sé que ara, et sents desorientat. Perdona'm.