Una vegada, cap al 2010, vaig somniar...
... que jo estava a dins d'un tren que semblava un autobús, i de peu, mirant enrera, podia veure com m'allunyava del poble de Cardedeu i sentia com si tot hagués acabat, la meva vida, aquella història, la Dara,... Era el moment de dir adéu a aquella experiència i jo ja no podia fer res per evitar-ho, no podia tornar, no tornaria mai més a la meva vida, havia de marxar per sempre.
Així ho sentim quan deixem aquesta vida, aquest cos nostre, la nostra experiència. És un moment únic, és un adéu honest i sincer, un punt i final. La lliçó, o bé, l'oportunitat d'aprendre, ja ha passat. L'haurem aprofitat bé?