Una vegada vaig somniar...
... que, elevada en l'aire, lleugera, mirava els pins negres de davant de casa banyats per la claror grisa i blava de la lluna, i una pau em va envair tota i tant, que quan vaig despertar ja no sentia aquella buidor i la tristor de la nit anterior. Tot aquell sentiment dolorós previ, fruit d'un trencament profund, que no em deixava sola, i que em lligava de mans, va desaparèixer totalment. Així, vaig poder alçar el cap novament i mirar cap a l'horitzó amb esperança.